Art de l'Imperi Part

Obra d'art dels parts a Dura Europos. D'acord amb el principi de frontalitat, totes les figures, humanes o divines, es mostren mirant directament al espectador.[1]

L'art de l'Imperi Part va ser l'art persa realitzat durant l'Imperi Part al Pròxim Orient (247 aC al 224 dC). Consta d'una barreja d'influències perses i hel·lenístiques.[1] L'estil de l'art de l'Imperi Part va perdurar durant un temps després de la seva desaparició. Una característica típica d'aquest art és la frontalitat dels personatges que es mostren. També en les representacions narratives, els actors no s'hi fixaven en l'objecte de la seva acció sinó que miraven a l'espectador. Aquestes són les característiques que van anticipar l'art de l'Europa medieval i de l'art romà d'Orient.

Jaciments dels parts han estat sovint passats per alt a les excavacions, per tant, la situació de coneixement de la recerca de l'art dels parts era força incompleta. Les excavacions a Dura Europos al segle xx van proporcionar moltes noves descobertes. L'arqueòleg clàssic i director de les mencionades excavacions, Michael Rostovtzeff, es va adonar que l'art dels primers segles de Palmira, de Dura Europos, així com el de l'Iran fins l'art grecobudista del nord de l'Índia va seguir els mateixos principis. Rostovtzeff va ser el que va nomenar aquestes obres que van seguir aquests principis, «art dels parts».[2]

Segons altres erudits, és dubtós que les característiques de «L'art dels parts» tinguin alguna cosa a veure amb la pròpia Pàrtia;[3] el tret més característic de l'art part és la frontalitat, que no és una especial tècnica de l'art irànic o l'art dels parts i va aparèixer per primera vegada a l'art de Palmira.[4] Hi ha dubtes sobre si aquest art pot ser nomenat un art part o ha de ser associat amb qualsevol àrea regional en particular; no hi ha proves, per exemple, de què es creés fora de la regió mitjana de l'Eufrates i que es portés després a Palmira.[5] Aquest art és millor enfocar-lo com un desenvolupament local comú a la regió de l'Eufrates mitjà.[5]

  1. 1,0 1,1 «Dura Europos». [Consulta: 28 febrer 2017].
  2. Rostovtzeff: Dura and the Problem of Parthian Art
  3. Duchesne-Guillemin, 1977, p. 186.
  4. Bakker, 1987, p. 7.
  5. 5,0 5,1 Fergus Millar, 1993, p. 329.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search